Escolteu com Titot canta diferents poemes de Guillem de Berguedà, un dels nostres trobadors!
"Tinc una cançó començada"
"Mal fet va fer el Bisbe d'Urgell"
"Cançoneta lleu i plana"
En aquesta cançó, Guillem de Berguedà (1138-1196), noble bel·licós i buscabregues, fa un sirventès a Ponç de Mataplana, veí seu, a qui designa com a "Mon marquès" sense tenir-ne la condició, a l'hora que el tracta de traïdor i malfactor.
El sirventès té una estructura temàtica molt equilibrada: en les tres primeres estrofes se centra en el lamentable aspecte físic de Mataplana i les dues darreres critiquen la seva moralitat.
La segona estrofa és sobre la caiguda; la tercera es riu del fet que el marquès fos esguerrat; la quarta el critica per enganyador, i la cinquena al·ludeix a una possible homosexualitat.
Possiblement aconseguí allò que pretenia: fer de Ponç de Mataplana un personatge còmic, ridícul, grotesc.Així, un personatge amb un braç immòbil, una boca desdentada i amb uns costums llicenciosos ha perdut, possiblement el respecte de tothom.
El poema s'estructura sobre cinc cobles de cinc versos heptasíl·labs cadascuna amb dos més de tornada.
I al llarg de tot el sirventès, els dos versos del refrany que exposen el motiu principal: la poca fiabilitat, la traïdoria, l'engany, com a característica principal del personatge.
Segurament aques títol és una ironia de l'autor.
Des del punt de vista del lector actual, pràcticament no necessita traducció, és una mostra de l'anomenat "trobar leu" que s'acosta a la poesia popular.
I ara escolteu aquest poema de Cerverí de Girona musicat per en Celdoni Fonoll:
"No el prengueu, el fals marit"
Cerverí de Girona (documentat entre 1259-1285) és l'últim gran poeta de tradició trobadoresca catalana. Era originari de Cervera, però adoptà el nom joglaresc de Cerverí de Girona, quan el rei Jaume I li va concedir unes terres al Gironès.
El poema té relació amb el fet que els matrimonis a l'edat mitjana fossin establerts per conveniència i no per amor. És en aquest sentit que s'han d'entendre els consells del poema sobre el fet de deixar el marit i jeure amb un amant.
La relació amb l'amor cortès es fa evident a l'última estrofa, que defensa l'amor adulterí, precisament pel fet que els no es fessin per amor.
En aquest poema tracta de la malcasada en forma de viadera, un gènere líric d'origen popular (construït amb paral·lelisme estròfic).
Aquí l'expressió delgada significa tendra i delicada, a partir d'un refrany que s'anirà repetint.
Els versos tenen una distribució sil·làbica de 7-7-4 amb l'esquema de rima: aab // ccb// aab// ccb//aab//ccb//
[comentari extret de l'Antologia de poesia catalana d'I.Cònsul i LL. Soldevila i també del llibre de text de l'editorial Teide]
