diumenge, 11 de desembre del 2011

Literatura popular

Sempre ha existit  literatura popular al costat de la culta, però durant els segles XVI, XVII i XVIII la literatura popular va tenir una gran vitalitat.

goigs


corrandes

romanços
Actualment, fins i tot, s'han creat composicions poètiques que imiten la temàtica i recursos dels romanços. Escolteu-ne alguns:

Romanços actuals



Cançons de pandero

SEGLE XVII: FRANCESC VICENT GARCIA (1579-1623)

Un dels autors més conegut  del Barroc és Francesc Vicent García, conegut també amb el nom de Rector de Vallfogona.


A una hermosa dama



Escolteu un dels seus poemes " A una mossa gravada de verola" i després compareu-lo amb l'anterior.
"A una mossa gravada de verola"

SEGLE XVI: PERE SERAFÍ

La poesia de Pere Serafí té encara alguns punts de contacte amb els trobadors i amb Ausiàs March. Malgrat tot, va utilitzar formes poètiques pròpies del Renaixement, com el sonet.

Escolteu ara un dels seus poemes interpretat per Guillermina Motta
L'amor és que m'aturmenta

La literatura als segles XVI, XVII i XVIII

Observeu la següent presentació i així tindreu una visió general dels segles XVI, XVII i XVIII.

dilluns, 14 de novembre del 2011

Altres autors: Joan Roís de Corella i Jaume roig

Altres autors que cal tenir presents a l'edat mitjana són Jaume Roig i Joan Roís de Corella. Jaume Roig (València, principis del segle XV -1478) fou metge de prestigi que va escriure L'Espill o Llibre de les dones. Joan Roís de Corella (Gandia,1433/1443-1497) és l'exemple més important de la "valenciana prosa"
Escolteu tot seguit La balada de la garsa i l'esmerla de Joan Roís de Corella i tot seguit L'Espill de Jaume Roig, ambdós poemes recitats per Raimon

dissabte, 29 d’octubre del 2011

La literatura religiosa i moralitzant

Durant el segle XIII i XIV apareixen d'altres autors que formen part de la literatura religosa i moralitzant: FRANCESC EIXIMENIS, SANT VICENT FERRER i ANSELM TURMEDA.

Observeu la següent presentació i després comenteu el poema de les pàgines 46-48 Normes de bona educació a taula, de Francesc Eiximenis; El judici final de Sant Vicent Ferrer, i finalment, Elogi dels diners d'Anselm Turmeda.

dijous, 13 d’octubre del 2011

TERMES

A mesura que anem llegint el Tirant, sorgeixen tot un seguit de mots relacionats amb el món cavalleresc.
Què signifiquen els següets termes?

JUSTA: combats a cavall

- TORNEIG

- PAS D'ARMES: Un cavaller anomenat el "mantenidor" del pas se situava en un lloc estratègic, com ara un camí o un pont. Palplantat allà i ben armat, prohibia el pasa a tots els cavallers que s'hi presentaven.
El manteniment del pas acostumava a durar força dies, durant els quals s'havien de trencar un nombre determinat de llances o disputar unes quantes batalles.

- VOT CAVALLERESC

- LLETRA DE BATALLA: Carta que s'enviaven els cavallers enemistats per tal d'acusar-se i de concertar una batalla i fixar-ne les condicions.

- BATALLA A ULTRANÇA: Batalla fins a morir o matar l'adversari.

- COMBATENT SIGUNGULAR: Cavaller que participa en justes o torneigs en què es combat un contra un.

- CAMP CLOS: Lliça, espai clos on tenien lloc els duels o els torneigs.

- CARTELL DE DESEIXIMENT
- REI D'ARMES
- PORSAVANT
- HERALD

El fermall de la bella Agnès

Després de llegir aquest episodi:





1/ Reconstruïu pas a pas totes les accions que han tingut lloc per preparar el combat, des del desafiament fins al combat.

2/ Quins aspectes recorden l'estada del propi Joanot Martorell a Anglaterra?

l'arnès del cavaller

Quines són les peces més importants de l'arnès?OBSERVEU LES SEGÜENTS IMATGES!

divendres, 30 de setembre del 2011

divendres, 23 de setembre del 2011

dimecres, 14 de setembre del 2011

L'occità

Qui utilitzava la llengua occitana? On es parlava?
Els trobadors del migdia de les Gàl·lies, els catalans i fins i tot els italians utilitzaren la mateixa llengua a l'hora de compondre els seu poemes.







Observeu el següent mapa i observeu en quins territoris es parlava aquesta llengua!

Actualment, però, aquesta llengua s'ha convertit en minoritària dins de l'Estat francès. Per què?

dilluns, 12 de setembre del 2011

L'escriptura

L'escriptura, en aquest període, és bàsicament patrimoni dels eclesiàstics. Fins i tot els cavallers i els nobles no saben escriure! L'aprenentatge de la lectura no es considera necessari ni útil! Tanmateix, es valora parlar bé davant d'un auditori.

El llatí, element unificador

Durant aquest període tan llarg obretot s'escrivia en llatí ja que era l'element unificador de tot un conjunt de països europeus que van ser romanitzats.
Al voltant del segle X comencen a sorgir les llengües romàniques i aquestes de mica en mica s'aniran introduint en els textos escrits. Ara bé, l'Església, l'ensenyament, la justícia, el govern... continuen emprant la llengua llatina com a idioma d'ús.

dissabte, 10 de setembre del 2011

L'edat mitjana s'estén al llarg de deu segles!

L'edat mitjana  es considera que s'estén al llarg de deu segles, del V al XV: mil anys!
Aquest període ha conservat el nom que se li va donar en el Renaixement i que en principi tenia un sentit pejoratiu.
Ara bé, tot i que sabem que van existir conflictes i guerres entre col·lectius i països, les croades, la violència contra els jueus, la Inquisició... l'edat mitjana fou també un període de creativitat.  Així ho veiem en l'àmbit de l'art, de les institucions, del pensament. També fins a quin punt l'edat mitjana va crear llocs de trobada comercials i festius (fires, mercats, festes) que encara ens inspiren.
Jacques LE GOFF
L'edat mitjana explicada als joves... i als no tan joves (2006)